Les desigualtats educatives han empitjorat a Catalunya entre 2003 i 2012. Aquesta és la principal conclusió de l'informe que aquesta setmana ha presentat la Fundació Jaume Bofill i que assegura que l'estatus social i cultural de les famílies condiciona un 23% més els resultats l'any 2012 del que ho feia l'any 2003.
Com en anteriors edicions del projecte PISA, la Fundació Jaume Bofill ha encarregat una explotació aprofundida dels resultats per a Catalunya, centrada en l'equitat del sistema educatiu: com afecten les desigualtats socials en els resultats educatius? Han millorat l'equitat en els darrers anys? És possible millorar alhora la qualitat i l'equitat educativa? Són algunes de les preguntes que han motivat l'estudi.
Les anàlisis polítiques i mediàtiques sobre PISA han tendit a situar el sistema educatiu català com a mediocre en resultats però equitatiu en la seva distribució. L'informe, que porta per títol 'Equitat i resultats educatius a Catalunya', desmunta ambdues premisses i considera que allò que distingeix Catalunya "no són tant els resultats (semblants al de països com el Regne Unit o França) com les desigualtats educatives (de classe social, origen immigrat o gènere)".
De fet, les desigualtats socials centre les principals conclusions de l'informe. Així, es constata que el percentatge d'alumnes en risc de fracàs escolar és gairebé sis vegades superior entre els alumnes de nivell socioeconòmic baix i que la despesa per alumne no té relació amb els resultats educatius, però sí amb el nivell de desigualtats.
L'estudi també afirma que assistir a un centre amb elevada concentració d'alumnat desafavorit penalitza amb una davallada de més de 30 punts a la prova de matemàtiques (equivalent a mig any d'escolaritat). En aquest sentit, confirma que no hi ha diferències de rendiment en matemàtiques entre centres públics i privats ni tampoc hi ha relació entre la proporció d'alumnat d'origen immigrat i els resultats en aquesta matèria.
L'informe, que es pot descarregar en pdf, proposa també que buscar la millora de la equitat sigui la política educativa "prioritària" de la Generalitat. Per això, proposa un Pla de millora de l'equitat educativa amb dos objectius: "reduir els nivells de desigualtats del nostre sistema educatiu i millorar a mig termini l’eficàcia global del sistema".
Les anàlisis polítiques i mediàtiques sobre PISA han tendit a situar el sistema educatiu català com a mediocre en resultats però equitatiu en la seva distribució. L'informe, que porta per títol 'Equitat i resultats educatius a Catalunya', desmunta ambdues premisses i considera que allò que distingeix Catalunya "no són tant els resultats (semblants al de països com el Regne Unit o França) com les desigualtats educatives (de classe social, origen immigrat o gènere)".
De fet, les desigualtats socials centre les principals conclusions de l'informe. Així, es constata que el percentatge d'alumnes en risc de fracàs escolar és gairebé sis vegades superior entre els alumnes de nivell socioeconòmic baix i que la despesa per alumne no té relació amb els resultats educatius, però sí amb el nivell de desigualtats.
L'estudi també afirma que assistir a un centre amb elevada concentració d'alumnat desafavorit penalitza amb una davallada de més de 30 punts a la prova de matemàtiques (equivalent a mig any d'escolaritat). En aquest sentit, confirma que no hi ha diferències de rendiment en matemàtiques entre centres públics i privats ni tampoc hi ha relació entre la proporció d'alumnat d'origen immigrat i els resultats en aquesta matèria.
L'informe, que es pot descarregar en pdf, proposa també que buscar la millora de la equitat sigui la política educativa "prioritària" de la Generalitat. Per això, proposa un Pla de millora de l'equitat educativa amb dos objectius: "reduir els nivells de desigualtats del nostre sistema educatiu i millorar a mig termini l’eficàcia global del sistema".
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari